Tomàs Mestre ha presentat quatre propostes relacionades amb la memòria històrica i que tindrien com a objectiu estudiar i conèixer el passat recent i oblidat d’Alacant, però també projectar en el futur estos coneixements a través de diferents iniciatives que farien d’Alacant un referent, recuperant la memòria col·lectiva i oferint un nou atractiu turístic en la ciutat.
El candidat a l’alcaldia d’Alacant per Compromís, Tomàs Mestre ha proposat “dur a terme una museïtzació de la ciutat, amb recorreguts pels refugis de la guerra, vestigis de defenses o llocs bombardejats. Creant un centre d’interpretació on es puguen veure mapes, documents, així com gravacions i imatges de l’època, per a poder conèixer com va viure Alacant eixa època tan convulsa”. Un projecte que es realitzaria amb professionals acreditats i incloent totes les visions del conflicte, sense obviar les accions de cap dels dos bàndols, “es tracta de conèixer la realitat de com van ser les coses, de com van viure alacantins i alacantines eixos anys, no d’acusar a ningú”.
Mestre també ha proposat posar en marxa un projecte global que portaria per nom Alacant: porta de l’exili, un projecte en què haurien de participar diferents institucions i que tindria com a objecte “organitzar accions culturals i reflexives per a evocar i analitzar exilis passats i mostrar la solidaritat amb els presents”. I és que no podem oblidar que el Port d’Alacant va ser escenari del més gran dels exilis coneguts fins a la data, al ser Alacant l’última ciutat de la República a caure en mans de les tropes nacionals. “un fet tan important de la nostra història recent i que no recorda ni una trista placa en tota la zona portuària, amb el que tants milers d’alacantins i alacantines van viure eixos dies”.
Compromís també proposa recuperar els antics dipòsits de Campsa en la Serrra Grossa i dedicar-los a sales d’exposicions i concerts, així com recuperar un projecte de la primera corporació democràtica d’alacant, el Monument als Màrtirs de la Llibertat, la ubicació del qual havia d’haver estat a l’accés a Alacant per la Plaça del Mar per acord de totes les forces polítiques del moment i per al que es va arribar a col·locar la primera pedra, encara que finalment, no es dugué a terme.