El portaveu de Compromís per Alacant, Tomàs Mestre, ha assegurat hui que “és inacceptable que la Generalitat deixe abandonada a la seua sort la comunitat educativa del col·legi Manjón Cervantes, després que s’haja negat a aportar els 350.000 euros necessaris per reformar este centre que va ser declarat en ruïna tècnica fa més de tres anys”.

Mestre ha apuntat que “la decisió del Consell és totalment lamentable, doncs suposa abocar als alumnes del centre a estudiar un any més en barracons i amb unes instal·lacions clarament deficients, una situació que no podem tolerar”.

“La comunitat educativa del Manjón Cervantes porta anys patint les improvisacions de l’Ajuntament d’Alacant i de la Generalitat, que primer declararen l’edifici en ruïna tècnica i proposaren la construcció d’una nova escola i després consideraren que el problema es podia resoldre amb una reforma”, ha recordat el portaveu, que ha afegit que “ara no poden comptar ni amb això”.

Per la seua banda, el coordinador de la coalició, Ignasi Bellido, ha indicat que “el pitjor de tot és que mantenir als xiquets en els barracons els costarà gairebé els mateixos diners que la partida que haurien d’abonar per a la reforma, per tant, no sabem si és que l’abonament per a les obres no es fa per ineptitud de la mateixa Conselleria d’Educació, que no és conscient de la pràctica equivalència de les dues partides, o hi ha altres interessos que no coneixem”.

A més, el coordinador ha assenyalat que “després de l’ampliació de la ràtio, si no s’efectuen les obres pertinents en el centre pot perillar la seua viabilitat en un futur, una possibilitat a la que des de Compromís ens oposem perquè entenem que el Manjón Cervantes ha de continuar arrelat al barri de Carolines”.

Bellido ha destacat que “no hem d’oblidar que les obres d’este centre educatiu s’haurien d’haver fet molts anys abans i, per tant, esta situació no és culpa de la crisi, sinó d’un Consell i un Ajuntament irresponsables que en els temps de bonança preferiren invertir els diners en projectes ruïnosos abans que fer-ho en allò realment necessari per als ciutadans”.