Coalició Compromís per Alacant ha presentat el seu Manifest a favor de la Cultura, al que s’han adherit nombroses personalitats del món de la cultura i les arts de la ciutat d’Alacant. Açí teniu el document:
Diu Italo Calvino, en ‘Les ciutats invisibles’, que és inútil decidir si una ciutat ha de ser classificada entre les “felices o entre les infelices”, ja que “no té sentit dividir així les ciutats sinó en altres dues classes: les que a través dels anys i les mutacions continuen donant forma als desitjos i aquelles en les quals els desitjos o aconsegueixen esborrar la ciutat o són esborrats per elles”.
És aplicable la idea a Alacant: no sabem si som feliços o infeliços, encara que sospitem que, en comparació amb altres, si les coneguérem, ens decantaríem per la infelicitat. Però ni ens atrevim a reconèixer-ho ni tan sols sabem quins són els nostres desitjos. Arrasat l’últim, el de la riquesa econòmica vertiginosa i infinita, afavorida per la construcció de la destrucció, veiem ara el nostre preuat horitzó com una taca borrosa.
Els nostres desitjos ens han avançat, ens han desbordat: una penetrant irrealitat ens envaeix. Tornar a posar els peus a la terra, a la mítica del Benacantil, a l’agraciada de les platges, a la dura de la majoria de barris, és la nostra primera necessitat. El que necessitem no són definicions llegendàries, sinó espills. Siga la cultura, doncs, entesa com un d’aquests espills tan necessaris.
Però una de les manifestacions majors de l’empobriment al qual ens ha conduït molts anys de govern del PP a Alacant, i la seua concepció de la ciutat com l’escenari per a un gran negoci en mans d’uns pocs privilegiats, és la crisi d’imaginació col·lectiva, les dificultats per a generar una imatge alternativa de ciutat.
Les expressions de tot plegat són múltiples, però una de les principals n’és l’absència d’una reflexió forta sobre la relació entre la cultura i la vida urbana. La cultura, en una ciutat transmoderna, es projecta sobre un demà inquietant i globalitzat, en el qual estan en qüestió les referències compartides sobre les quals abans s’assentava allò cultural.
Davant això no podem deixar de reflexionar sobre el valor d’una identitat oberta i crítica capaç de sintetitzar els reptes d’allò intercultural, els fluxos canviants d’idees i de persones, l’urbanisme de perfils indefinits, la penetració de les xarxes com a llocs, alhora, de trobades i d’aïllament; no podem eludir l’eclosió de formes culturals capaces de contribuir també a legitimar la repressió, l’exclusió, el patriarcat o la pobresa.
En les circumstàncies actuals en què existeix un fort desig de canviar l’acció política i les polítiques concretes, la cultura no pot continuar sent concebuda com la suma de “actes” més o menys feliços. Cal concebre la cultura com una incitació plural al pensament i a l’acció sobre el conjunt de la ciutat, com a recurs per a reconstruir les fibres trencades de la convivència i per a generar nous consensos col·lectius sobre el futur d’Alacant. Perquè la ciutat succeïsca ha d’alliberar-se de prejudicis i d’adotzenaments, vertebrar-se en discursos oberts que no donen quasi res per sabut.
No es tracta ací de fer una crítica estricta de la gestió cultural dels últims lustres. N’hi ha prou amb recordar que, en general, peca de dues qüestions: l’aïllament respecte de tota consideració més àmplia sobre el model de ciutat i l’actuació al marge de qualsevol planificació general. Davant d’això, defensem que és possible un enfocament estructural alternatiu, basat en:
-L’Ajuntament ha d’exercir un lideratge en polítiques culturals que partisca de la planificació, la coordinació amb altres actors i la projecció cap a l’esdevenidor de les necessitats en matèria cultural.
-Cal destacar la importància del patrimoni cultural, artístic i mediambiental rebut, i desplegar polítiques públiques, plurals i transparents, de la memòria.
-Cal considerar prioritàriament la cultura com un factor essencial d’integració i democratització social i de coneixement per a la participació en la vida ciutadana, especialment de sectors exclosos.
-L’Ajuntament ha de promoure una política cultural global, de base científica i rostre modernitzador cooperant programadament i contínuament amb la UA.
-Les institucions han de promoure una cultura que, alhora, estiga oberta a les noves incitacions i instruments del món globalitzat i siga respectuosa amb la identitat cultural rebuda. El caràcter valencià, europeu i mediterrani de la nostra ciutat ha de tenir un reflex actiu i permanent en l’esdevenir quotidià d’aquesta i en els programes culturals.
-Cal canviar la perspectiva des d’una cultura oficial perillosament centrada en el cultiu passiu de “espectacles” per a, sense renunciar a la qualitat, incentivar amb rigor accions encaminades a promoure les diverses formes de creació.
-Cal posar a treballar des de l’Ajuntament i els diversos actors culturals la intel·ligència i la voluntat per a aconseguir que la cultura siga també un generador de riquesa i ocupació.
Per tot això, ens comprometem a fomentar un debat intens, obert i plural al voltant de les necessitats de la cultura en el nou temps que ha d’obrir-se. Promourem un compromís actiu amb la cultura perquè no quede relegada a ser una peça de la retòrica partidista. Convidem totes les persones interessades per la cultura a perseverar en aquesta visió que proposem: LA CULTURA COM A FACTOR ESSENCIAL DE CONVIVÈNCIA, DE COHESIÓ SOCIAL I DE CONSTRUCCIÓ DEL FUTUR.
Signen:
MANUEL ALCARAZ RAMOS, professor de Dret Constitucional de la UA, exregidor de l’Ajuntament d’Alacant, exdirector de la Seu Ciutat d’Alacant de la UA, expresident de la PIC.
JUAN CASTILLO, arquitecte, exdegà del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
CONCEPCIÓN BRU, professora de Geografia i directora de la Universitat Permanent de la UA.
SONIA TIRADO, professora de Psicologia de la UMH, presidenta de la FAPA “Enric Valor” de la província d’Alacant.
JOSEP BERNABEU, catedràtic d’Història de la Medicina i metge.
CARME JORQUES, pintora.
JOSÉ ROVIRA COLLADO, professor de Didàctica de la Literatura de la UA.
ENRIQUE TÉBAR, enginyer i professor associat de la UMH.
ISAAC TORREGROSA, enginyer industrial.
TOMÀS MESTRE, director teatral.
Totes i tots formen part de la candidatura de COMPROMÍS per a les ELECCIONS MUNICIPALS D’ALACANT
Signen també aquesta reflexió:
JORGE OLCINA, catedràtic de Geografia i Director del Laboratori de Climatologia de la UA.
CARLES CORTÉS, professor de Literatura de la UA i escriptor.
ANTONIO ESCUDERO, catedràtic d’Història de l’Economia de la UA.
MAR ESQUEMBRE CERDÀ, professora de Dret Constitucional de la
UA, activista feminista.
LOLA ALONSO VERA, arquitecta.
MARÍA JOSÉ LASSALETTA, advocada.
JOSÉ CARLOS ROVIRA, catedràtic de Literatura Hispanoamericana de la UA.
JOSEP ANTONI YBARRA, catedràtic d’Economia de la UA.
CARMEN RIVERA GALLEGO, arquitecta, ExPresidenta del Col·legi d’Arquitectes d’Alacant.
JOSÉ MARÍA MORÁN BERRUTI, ceramista i activista cultural.
BERNABÉ SANCHÍS, ExDirector de la Banda Simfònica Municipal.
LUIS IVARS, compositor.
FRANCISCO LEIVA, arquitecte (Grup Aranea).
FRANCISCO ESCOLANO, investigador de la UA, especialista en Intel·ligència Artificial.
FERNANDO LIMITE, llibreter.
JUAN ANTONIO MARCO MOLINA, catedràtic de Geografia de la UA.
CARMEN JUANATEY, catedràtica de Dret Penal de la UA.
ENRIC BALAGUER, escriptor i catedràtic de Literatura Catalana de la UA.
ANTONIO DOVAL, catedràtic de Dret Penal de la UA.
AURELIA MASANET, artista plàstica.
MARIA DOLORES MULÁ, artista plàstica.
BEGOÑA DELTELL galerista (‘Aural’) i gestora cultural.
LLUÍS ALPERA, poeta, Premi d’Honor dels Lletres Catalans.
MARTA GARCÍA CHICO, arquitecta (Grup Aranea).
ANTONIO POVEDA, arqueòleg i professor associat d’Història Antiga de la UA.
FRANCISCO CANDELA PINA, director de recursos humans de GTT.
MARÍA LUISA MATAIX, Presidenta de l’Associació d’Alumnes i Exalumnos de la Universitat Permanent de la UA.
DIONISIO GÁZQUEZ, catedràtic de Plàstica i Visual, artista plàstic, ExDirector del Departament d’Art Eusebi Sempere.
ISAAC PERAL, arquitecte.
LOLA MOLLA, professora jubilada d’institut.
CLEMENTE HERNÁNDEZ, professor jubilat d’Economia de la UA.
BRAULI MONTOYA ABAT, catedràtic de Literatura Catalana de la UA.
XIMO G. CATURLA, escriptor i catedràtic d’institut.
JOSEP OCHOA, professor de Dret Administratiu de la UA.
ALBERT POVEDA, President de Foguera Pla del Bon Repós-La Goteta.
JOSÉ PIQUERAS, catedràtic de Plàstica i Visual, professor de la UA, dissenyador gràfic de Canelobre.
MANUEL MAS CALABUIG, catedràtic de Plàstica i Visual, artista plàstic, exdirector de l’IES Jorge Juan.
DANIEL CLIMENT, etnobotánico i ExDirector del CEP.
ÓSCAR JAVIER VALBUENA, artista plàstic.
RAFAEL LLORENS FERRI, catedràtic de Plàstica i Visual, artista plàstic.
MARÍA SOLER, professora de filosofia.
LUIS PINILLA, professor i artista plàstic.
JOAN LLUIS MORENO, professor i escriptor.
JAVIER PASTOR MILLET, artista plàstic.
ELENA CANDELA, actriu i directora teatral.
RAFAELA LILLO, professora i poeta.
XAVIER MONZÓ, director teatral i actor.
ÁNGEL PUADO , director de cinema i escriptor
JAUME MARZAL CANOS, artista plàstic.
PACO ALEMANY, músic, fundador d’Alacant Rock.
MARIÁN ALBEROLA, procuradora.
ISIDORO LLARD, professor jubilat d’institut.
FRANCISCO GALINDO, pedagog.
ADRIÁN MARTÍNEZ RAMOS, metge