Hui hem presentat, en presencia del nostre Sindic de COMPROMÍS en les Corts, Enric Morera, a la porta de l’Ajuntament d’Alacant el document “COMPROMÍS 2011 ALACANT” (11 propostes per a canviar esta ciutat) i als cinc primers de la llista de COMPROMÍS PER ALACANT: Tomàs Mestre (BLOC), candidat alcaldia; Naima Benaixa (Independent); Ismael Vicedo (INICIATIVA); Juana Cristina Sánchez (VERDS) i Luis Romero (BLOC).
El document Compromís 2011 Alacant el podeu consultar a continuació.BLOC-INICIATIVA-VERDS, organitzacions polítiques democràtiques, d’àmbit de País Valencià, i vinculades al progressisme hem decidit signar un acord electoral, Compromís per Alacant, per a presentar-nos a les pròximes eleccions municipals del mes de maig de 2011. Una coalició oberta a la participació de persones, i societat civil que vulguen sumar-se a este compromís.Compromís per Alacant està format per ciutadanes i ciutadans compromeses en el present i el futur d’esta ciutat i del País Valencià. Ciutadanes i ciutadans conscients de la situació de crisi econòmica, social i democràtica, en la qual es troba Alacant i de la necessitat de posar en acció nous valors, noves formes i noves solucions.
Compromís per Alacant presenta a la ciutadania i societat civil un document de caràcter obert i constructiu, en el qual se situen de manera clara i sintètica les grans deficiències amb què diàriament s’han d’enfrontar les alacantines i els alacantins i que afecten la seua qüalitat de vida.
Compromís per Alacant fa públic amb este document els seus compromisos amb la ciutadania alacantina. Propostes que, emmarcades com a prioritats, destigem que siguen conegudes, debatudes, i assumides, per la majoria dels alacantins i alacantines.
Compromís per Alacant expressa així la voluntat crítica i democràtica que marca la nostra distància amb l’actual estat de les coses, amb el govern municipal del PP comandat per la Sra. Castedo, amb el desgovern, la improvisació i la falta de criteri de la seua política, ben allunyada de les prioritats del moment i sense cap model de futur, viable i sostenible, per a Alacant.
Compromís per Alacant és l’instrument polític útil per a trencar el bipartidisme institucional. Aspirem a representar als milers de alacantins/nes que actualment es troben desencantats, desmobilitzats políticament i decebuts tant del govern com de l’oposició municipal. Els governants, ja siga en l’àmbit del govern central, autonòmic o local no estan a l’altura de la gravetat del moment de crisi actual. El PP i el PSOE no són part de la solució, més bé són part del problema. Uns estan més preocupats d’amagar les vergonyes judicials que de governar i uns altres han renunciat al progressisme per adoptar mesures anticrisi que recauen, només, en les esquenes del més dèbils.
Compromís per Alacant naix amb la finalitat d’anar sumant sinèrgies, actituds, compromisos i complicitats amb tots els qui volen transformar en sentit progressista la realitat, i consideren necessari pegar-li un colp de timó cívic i polític a esta ciutat. Volem compartir els nostres compromisos per tal de cooperar amb totes aquelles persones i organitzacions que, des d’un esperit democràtic i progressista, estiguen disposats a treballar conjuntament per possibilitar un canvi profund en la ciutat d’Alacant. Este document no està tancat, sinó que vol servir d’impuls per tal d’elaborar un extensa i acurada radiografia de les necessitats d’esta ciutat, a realitzar en col·laboració de sensibilitats i col·lectius cívics plurals. 11 compromisos per a treballar per un Alacant diferent, millor, un altre Alacant possible. Este és el nostre Compromís per Alacant.
La ciutat amable:
Compromís amb un model urbà racional, públic, ecològic i democràtic
1-. Ordenació de la ciutat: la prioritat del canvi
Recuperació de l’espai públic i de la funció pública d’ordenació.
L’espai urbà és propietat de tota la ciutadania i per això, cal definir els deures i obligacions que garanteixen la sostenibilitat del territori, la convivència de les persones i el benestar comú. La limitació dels recursos naturals i econòmics, així com la diversitat d’interessos que poden entrar en conflicte exigeix dels poders públics que esdevinguen elements reguladors que garanteixen l’equitat, el millor aprofitament i distribució dels recursos públics i generar amb l’exemple una cultura de respecte i recuperació cap a l’espai públic.
Definir el planejament urbanístic d’Alacant a partir de criteris globals, ecològics i de futur, és a dir, sostenibles, incorporant de forma normalitzada els elements presents en l’Agenda 21. El PGOU aprovat provisionalment en l’àmbit municipal no s’ha fet sobre la base de la participació plural dels tècnics i els professionals, comptant amb el moviment cívic veïnal i integrant en el seu sí totes les operacions urbanístiques projectades a hores d’ara i futures. Calia un PGOU que atenguera les necessitats de la ciutadania, aturara la dualització creixent de la ciutat i servira d’elemement de correcció de dècaces de política urbanística salvatge. Per acomplir això, cal la paralització definitiva del PAI de Rabassa, la programació d’habitatges protegits en els diferents plans d’actuació parcials existents i futurs i la redacció d’una ordenació de la ciutat que es plantege amb validesa per a un futur d’un mínim de 15 anys.
Cal deixar en suspens l’aprovació definitiva del PGOU fins que no se depuren les seues implicacions judicials. El nou PGOU ja naix sense cap credibilitat arran de tot allò que s’emmarca en el cas “Brugal”. Les filtracions aparegudes en els mitjans de comunicació revetlen que bona part de les motivacions de l’ordenació de la ciutat estan dirigides a contentar interessos privats i seguixen el model urbanístic més nefast dels anys de la bombolla immobiliària.
Projectar l’ordenació del territori amb visió metropolitana que pose especial cura en la connexió amb la Universitat d’Alacant,
Cal un PGOU que situe la prioritat no en el creixement territorial de l’espai urbà sinó en una més equilibrada ocupació d’este espai tornant a situar les persones dins dels límits de la ciutat consolidada. Per fer això, cal posar l’èmfasi en donar solucions urbanístiques a la situació despoblació i crisi del comerç de ciutat del centre històric i de part dels barris tradicionals d’Alacant, posar en marxa mesures que incentiven la dinamització milers de vivendes buides, resoldre la manca d’espais verds urbans, i situar en el centre de prioritats la creació d’un espai urbà amable, eficient, sostenible i habitable. Una ciutat a la mesura dels seus habitants.
Recuperar patrimoni per a la ciutat. Volem la rehabilitació del patrimoni arquitectònic i escultòric d’Alacant. Hem fem moltes propostes al voltant de la recuperació del Cine Ideal com a seu de la Filmoteca Valenciana, i vinculada al projecte de La Ciutat de la Llum, la rehabilitació integral de la Fàbrica de Tabacs donant-li ús d’espai polifuncional municipal i amb un espai reservat a ser Museu de la Ciutat, o rehabilitar la Sitja de Sant Blai convertint-la en subseu de l’IVAM. Cal recuperar la identitat d’Alacant i això passà per conservar i donar-li futur al seu patrimoni.
Reordenació de la façana marítima, dissenyant una relació urbanística amable entre el Port i la ciutat, i reparant les múltiples destrosses urbanístiques practicades en les zones més pròximes a la mar, com per exemple, en la zona del Cap de l’Horta o en l’entorn de l’Albufereta. A més exigim l’aprovació del Pla Especial de Protecció de l’illa de Tabarca.
Reservar un mínim del 30% dels habitatges que es construixen per a protecció oficial. Potenciar el règim de lloguer. Creació d’un cens d’habitatges desocupats a la ciutat. Creació d’un pla d’habitatge públic de lloguer per a jóvens. Impulsar una política activa de rehabilitació del Centre Històric i dels barris, acomplint la legalitat respecte dels solars abandonats i gravant fiscalment als propietaris d’habitatges buits, així com oferint avantatges fiscals als propietaris que ho posen en el marcat bé siga en règim de lloguer o de compra.
En el model de creixement compacte de la ciutat cal situar totes les energies en la recuperació de la ciutat consolidada, centre i barris tradionals, i aturar el desenvolupament de nous PAIS que comdemnen a esta ciutat a augmentar la manca de cohesió social i territorial. A més, amb este model es podria reorientar l’activitat econòmica del sector de la construcció, un dels més castigats per la crisi, cap a la rehabilitació d’edificis i la promoció de vivendes de protecció oficial.
2-. La ciutat verda i sostenible
Augmentar de forma substancial el verd urbà i protegir la biodiversitat urbana: noves hectàrees de parcs i zones verdes. Creació de corredors verds a la ciutat. Increment del nombre d’arbres urbans i substitució dels envellits. Fer realitat el Parc Central verd creat amb el retranqueig de l’estació ferroviària intermodal, adoptant la solució propasada per la Plataforma Comarcal per la Mobilitat Sostenible i instant a les administracions que formen la societat AVANT a comprometre recursos per fer d’este a Alacant. Creació del Parc de Campoamor i dels parcs suburbans de La Condomina. Projectar plans integral de Usos i Conservació en el Benacantil i la zona del Tossal-Castell de Sant Ferran. Projecte d’estabilització de les platges i pla d’usos per a què esdevinguen un espai lúdic i educatiu durant tot l’any.
Cal canviar les pautes de mobilitat i fer del vianant el protagonista de l’espai públic. Reducció de l’ús del vehicle privat mitjançant la promoció constant del servici de transport públic. Aposta pel tramvia com a xarxa urbana pública de comunicació ecològica i vertebradora, actualització del parc d’autobusos i del servici de taxi. Tancament progressiu de l’accés dels cotxes al centre històric, començant ja pel tancament diumenges i festius de l’anell central de la ciutat, així com plantejar la pròxima legislatura un pla de vianalització del centre històric, començant per la plaça de l’Ajuntament, buscant el consens amb les parts implicades i apostant per un model de centre viu i comercial a l’abast. Cal repensar l’espai urbà en funció de la mobilitat a peu, en bici i en transport públic. És hora de construir un vertader carril-bici que connecte rutes com l’accés a la Universitat o l’arribada a la platja del Postiguet i el passeig de la platja de Sant Joan. Així mateix, cal ampliar, sobretot en els carrers amples, l’amplaria de les voreres. Construcció d’aparcaments disuasoris en les entrades de la ciutat, i bones connexions de transport col·lectiu per facilitar la substitució del vehicle privat pel públic.
Crear i aprofundir a Alacant la política d’estalvi energètic i de potenciació en l’ús d’energies renovables. Aplicació de l’ordenança solar tèrmica amb exigència d’instal·lació de col.lectors a les noves edificacions i rehabilitacions, i fent-la extensiva als usos industrials i comercials.
Cal estudiar l’aprofitament de les energies renovables i de les aigües pluvials a Alacant i desenrotllar les infrastructures necessàries en aquelles energies netes que resulten més interessants i rendibles en clau de futur i sostenibilitat. Substitució de l’enllumenat públic que contamina i consumeix més energia per un altre no contaminat i de baix consum.
Cal impulsar i posar a l’abast les noves tecnologies ecourbanístiques de recollida i tractament de les aigües, les energies i els materials. Cal un nou model d’infraestructures: al servei de les persones i amb garantia de preservació del territori i el medi ambient, en el marc de l’àrea metropolitana.
3-. Un ambient de qualitat amb menys sorolls i reducció de residus
Reduir de forma substancial a Alacant les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Redacció d’un pla de millora energètica d’Alacant que prevega la reducció del 20% de gasos d’efecte hivernacle en 10 anys. Continuar millorant la qualitat de l’aire. Aplicació d’un programa per a la minoració acústica de la ciutat d’Alacant. Campanyes de sensibilització a la ciutadania per a conciliar l’oci nocturn i el descans del veïnat sent especialment rigorós amb els negocis que no complisquen amb la normativa d’insonorització i adequació dels locals.
Minimitzar la producció de residus: Alacant està per damunt de la mitjana estatal de producció residus per habitant, per tant cal sensibilització ciutadana i acords amb productors i comerciants en esta matèria. Incrementar la recollida selectiva i acostar al màxim els punts de recollida. Implantar a tota la ciutat la recollida selectiva de la fracció orgànica. Impulsar alternatives a la incineració, com ecoparcs i plantes de compostatge.
Instal·lació de minicontenidors en el centre històric, neteja dels solars i posar especial èmfasi en la presència de contenidors de vidre al costat de les zones amb locals de restauració i pubs.
Regulació de la instal·lació d’infrastructures de telecomunicacions, mitjançant l’aplicació d’una ordenança municipal que acomplisca les distàncies de seguretat de les antenes i equips electromàgnetics (antenes de telefonia fixa i mòbil, internet), amb zones sensibles com ara col·legis, centres de salut… Consensuar amb les operadores d’estes activitats i les associacions veïnals la ubicació més idònia d’estes infrastructures. Creació d’un equip municipal que regularment controle les emissions d’ones electromàgnetiques derivades d’estes instal·lacions garantint que sempre es troben per baix dels nivells aconsellats pels organismes europeus i l’OMS.
Llevar del Castell de Santa Bárbara les antenes de telecomunicacions existents i buscar un nou emplaçament que acomplisca amb les directives ambientals i de minimització de l’impacte visual.
Introducció de la fiscalitat ambiental a l’Ajuntament d’Alacant, amb l’objectiu d’incentivar el canvi d’actituds cap a models responsables i estalviadors, i de penalitzar qui contamine. Pacte per una fiscalitat local més redistributiva.
4-. Un Ajuntament més participatiu i transparent
Compromís amb la transparència i l’honestedat. La democràcia, la qualitat democràtica no passa per un moment òptim, siga quin siga l’àmbit que observem, mundial, estatal, autonòmic o local. La nostra ciutat fa temps que és vergonyosa portada de moltes notícies que tenen a vore amb la corrupció, l’amiguisme o una manera d’entendre la política allunyada del servici públic i la búsqueda de l’interés general.
Per això, per a que la impunitat no seguisca presidint les actuacions dels governants, demanarem que l’Ajuntament d’Alacant assumisca les directrius emanades des de l’ONU per combatre l’opacitat i les pràctiques corruptes. Més enllà de les responsabilitats judicials dels casos Brugal, Gürtel, cal imposar mesures que garantisquen més transparència, com ara, fer públiques les declaracions de béns a l’inici de la legislatura i final de la legislatura, dotar de transparència i fiscalitzar rigorosament tota la contractació pública, impossibilitat de treballar amb empreses o persones que hagen estat comdemnats per casos de corrupció, i tota una sèrie de mesures a favor de la transparència democràtica que venen recomanades per organismes internacionals i que haurien de ser d’obligat compliment per les institucions públiques de l’estat espanyol.
Compromís amb el desenvolupament del pressupostos participatius. A partir d’esta legislatura, i de manera progressiva, els pressupostos d’inversions dels districtes s’hauran d’elaborar per mitjà de processos participatius, de manera que la ciutadania i les organitzacions socials s’impliquen en l’establiment de prioritats d’acció i instruments de finançament. Aprofitar les Juntes de Districte per canalitzar la participació ciudadana i obrir la participació a la societat civil organitzada, i tornar a posar el ciutadà/na com a protagonista de les decisions públiques.
Establir marcs de participació vinculants per a l’elaboració de polítiques de joventut. Impulsar el protagonisme del Consell de la Joventut d’Alacant i de la pluralitat d’organitzacions i moviments socials dels jóvens. Elaborar polítiques transversals orientades al desenvolupament i emancipació personal i col·lectiva dels jóvens. És urgent dotar d’infrastructures a la joventut per a dotar-los d’espais per poder dur a terme les seues iniciatives culturals i creatives.
La ciutat comercial i turística
Compromís amb una ciutat atractiva
5-. Comerç de ciutat: garantia de vida als barris
El comerç de ciutat és el millor instrument per fixar a la ciutadania en els barris tradicionals. Només amb un comerç dinàmic i modern podrem recuperar el Casc Històric, els barris del Centre, i activar barris com Benalua, Pla-Carolines, Baver-Florida… La defensa del comerç de ciutat ha de ser un compromís estratègic i per això cal adoptar les següents mesures: establir una moratòria en l’obertura de nous Centres Comercials, gravar amb un impost municipal a les grans superfícies comercials existents a hores d’ara i revertir els beneficis d’esta fiscalitat en campanyes de modernització i promoció del comerç tradicional.
Cal fer un pla d’actuació urgent en les zones d’Autobusos, carrer Sant Francesc, centre històric, que conjumine la rehabilitació urbanística de la zona amb la posada en marxa de la dinamització comercial de la zona, amb ajudes a la modernització dels comerços. Comerç de ciutat i rehabilitació d’edificis són els dos elements claus per recuperar la ciutat consolidada.
Fins ara la distribució del trànsit i noves vies s’han fet pensant en els interessos de les grans superfícies comercials, i ja va sent hora que això siga estudiat, de la mateixa manera que cal fer amb les necessitats d’aparcaments, en base als interessos de les xàrcies de comerç de ciutat.
6-. La ciutat activa i oberta. Turisme 365 dies a l’any.
Potenciar l’Agència de Desenvolupament local d’Alacant, amb capacitat de definir, de forma participativa, el model de desenvolupament sostenible de la ciutat. i potenciació d’un model de turisme sostenible i cultural. Impulsar el Pla Territorial per l’Ocupació com a eina de la política local potent de lluita contra l’atur. Creació d’oficines i vivers d’empreses per a nous emprenedors, enfocats bàsicament a les dones i els jóvens.
Fer de la Ciutat de la Llum el gran centre de la producció audiovisual valenciana. Fer un màxim aprofitament de la inversió realitzada mitjançant l’impuls de la indústria audiovisual del nostre país mitjançant acords amb RTVV per fer d’esta infraestructura el centre de produccions de tota mena de projectes audiovisuals. Establiment d’un pla quinquennal d’actuació que definisca els objectius d’este projecte. Aprofitament de la infraestructura de la “Ciutat de la Llum” per donar treball als professionals relacionats amb el món de les Fogueres. Esta activitat estable ha de ser complementada amb la difusió d’estos estudis i de la ciutat com a espai privilegiat per al rodatge de produccions cinematogràfiques.
Relació prioritària amb la Universitat. El component universitari deu ser una de les característiques de la ciutat. L’activitat diària de la Seu universitària s’ha de complementar amb més presència del món universitari a Alacant, i la participació de la UA en tota mena d’òrgans assessors i consultius on Puga ser útil el traspàs de formació i investigació acadèmica a les problemàtiques de la ciutat.
Complementar l’oferta de sol i platja amb un turisme de ciutat, de caràcter cultural, educatiu, gastronòmic, sanitari i vinculat amb el patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat. Connectar la ciutat amb el circuit turístic de les comarques meridionals i fer d’Alacant un lloc segur de visita i interés de les persones que visiten les comarques alacantines. Promocionar Alacant com a referent de qualitat de vida, salut i benestar.
Posar en funcionament visites guiades per la ciutat i programar tota una sèrie d’events culturals plurals i amb capacitat d’atracció per als mesos d’estiu. Eliminar o canviar totalment de format “Las noches del Castillo”, i aprofitar el Parc de l’Ereta per fer espectacles nocturns a l’aire lliure.
Construir una xàrcia d’albergs juvenils municipals en la ciutat, mitjançant fenòmens com l’interrail i Erasmus, fan transitar cada estiu a milers de jóvens per tot Europa.
L’esport, instrument de promoció turística. No és cap secret que l’esport representa un dels instruments més potents pel que fa a la internacionalització de les ciutats. Per això, reclamem a la Generalitat i Ajuntament que invertisquen en la construcció d’infraestructures esportives de relevància, com un Pavelló d’Esports pluridisciplinar promés fa anys per la Generalitat i que resta oblidat en un calaix d’alguna Conselleria.
Fer realitat el turisme de congressos en la ciutat mitjançant la construcció buscant una ubicació que possibilite la seua ràpida construcció i que no siga una excusa per tal d’efectuar una operació urbanística especulativa. Desistir de l’opció de la Sangueta, propugnada pel PP i el PSOE per ser una opció, tal i com vam advertir. Convocar el Consell de la Ciutat per a decidir la ubicació més racional i interessant per al desenrotllament de la ciutat en base a les diferents propostes que han circul·lat en torn de la ubicació d’este edifici.
Ser conscients que un Palau de Congressos no ha d’estar necessàriament al centre urbà, sinó que la seua ubicació en zones més perifèriques pot contribuir a un major equilibri creant noves centralitats que permeten una revitalització d’eixa perifèria i la generació de fluxos de comunicació bidireccionals. A més, la bona connexió amb els accessos viaris, ferroviaris i l’aeroport ha de guiar l’elecció de la ubicació.
Siga com siga, el fracàs de l’opció de la Sangueta, la crisi actual i l’endeutament extraordinari de les nostres administracions públiques, fan que calga una reflexió entorn del Centre de Congressos, i caldria valorar la possibilitat d’aprofitar, també per a la ciutat d’Alacant, el projecte de Centre de Congressos que està previst en les actuals instal·lacions d’IFA, i que reunix unes condicions d’accesibilitat magnífiques. Les ciutats d’Alacant i Elx han de cooperar per ser més competitives i esta possibilitat cal tindre-la present.
Al respecte de projectes en marxa, com puga ser l’Auditori de Campoamor, mostrem la nostra posició favorable sempre que responga a les necessitats de comptar amb un espai que puga albergar tota mena d’espectacles artístics. Degut a la mancança de recintes culturals de la ciutat, entenem que només dedicar este espai només a la música representa un error de futur. Per este motiu li reclamem a la Diputació d’Alacant que repense este projecte en clau pluridiscilinar, i exigim a la Generalitat Valenciana que assumisca la seua part de finançament de l’Auditori.
Alacant ciutat oberta i diversa
Compromís amb la igualtat, la responsabilitat i la diversitat
7-. Ciutadania igual en drets i deures
Compromís amb l’erradicació de qualsevol discriminació. Polítiques d’igualtat d’oportunitats en tots els àmbits: ocupació, educació, habitatge, servicis públics. Acompanyar la reclamació de drets amb l’assumpció de responsabilitats. Promoure actituds responsables i cíviques amb la comunitat ciutadana.
Desenvolupament i aplicació de forma efectiva d’un Pla Municipal d’Immigració. Elaboració d’un Pla de Primera Acollida de la població nouvinguda que facilite l’accés als serveis i l’enfortiment de les xarxes de suport. Polítiques d’igualtat real en l’accés a l’ocupació, l’habitatge i els servicis públics. Creació d’una Oficina Municipal del Nou Ciutadà, en la qual se l’informe dels drets i deures que com a ciutadà deu d’exercir i complir. Esta oficina estarà dotada de recursos per tal d’afavorir la integració dels nouvinguts en la societat mitjançant aules d’aprenentatge del castellà i el valencià, suport als alumnes en la seua escolarització i detecció dels problemes que poden sorgir d’integració dels nouvinguts en la societat alacantina.
Consensuar amb la Diputació la substitució del Dia de l’Alacantí d’Adopció per unes activitats dedicades a la integració i realització de jornades amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant en torn de fenòmens lligats als fluxos migratoris, la multiculturalitat i la integració dels nouvinguts.
8-. La ciutat de la igualtat: inclusiva, accessible i segura
Garantir les condicions d’accesibilitat i autonomia de la gent gran i de les persones amb dificultats. Crear, potenciar i incrementar els Serveis d’Atenció Domiciliària. Elaborar un Pla d’Acció per dotar els barris d’Alacant d’una oferta suficient i diversificada d’equipaments d’atenció a la gent gran, a les persones amb discapacitats i en situació de dependència: centres de dia, residències públiques. A més, cal introduir millores per aconseguir una ciutat accessible i preparada per a la mobilitat i l’autonomia de les persones amb discapacitats.
Impulsar un model de seguretat basat en polítiques de prevenció, transversals i de proximitat, tant en l’àmbit socioeconòmic, com policial i judicial. Fixar com a prioritat la lluita contra l’exclusió social: equips d’educadors socials i de mediació comunitària a tots els barris. Crear la policia de proximitat vinculada a la realitat social i ecològica de cada barri. Realitzar un Pla de xoc en els barris de la zona Nord que necessiten d’una actuació més urgent en matèria sociolaboral-educativa i de seguretat. Exigir a l’Estat la superació del dèficit d’efectius dels Cóssos de Seguretat en la comarca, així com a millorar la coordinació dels diferents cóssos i instar al Consell a desenvolupar la Policia Autonòmica Valenciana dotant-la de competències.
Cal acabar amb la sensació d’inseguretat creada pels robatoris i la venda de drogues al menudeig en els barris del centre de la ciutat. Exigir a l’Estat una acció potent en la desarticulació de les màfies instal·lades al sud del País i vinculades a tràfic de drogues i l’explotació sexual, així com replantejar de la catalogació com a drogues de determinades substàncies com les derivades del cannabis.
Humanització de la ciutat física. Universalització dels servicis socials d’Atenció Primària. Lluita contra la pobresa i l’exclusió. Aprofundiment en la territorialització i en el treball en xarxa entre l’atenció primària, els centres de salut, el món educatiu, els serveis socials, la policia, la política d’habitatge i els servicis d’inserció laboral. Compromís amb la construcció d’un nou model d’atenció primària que potencie la dimensió de proximitat, el treball comunitari i els programes preventius i d’acompanyament. Treball coordinat amb l’administració autonòmica i estatal.
Planificar i incrementar l’oferta cultural i formativa per districtes. Impulsar la col·laboració entre sistema educatiu i món empresarial per tal de millorar la formació professional. Promoure una xarxa de complicitats entorn als valors de la solidaritat, participació, igualtat de gènere, sostenibilitat, interculturalitat i resolució no violenta dels conflictes.
L’esport a l’abast de la ciutadania. De la mateixa manera que passa amb les zones verdes, esta ciutat patix d’una carència relativa a instal·lacions públiques en les quals realitzar esport. Caldrà fer una radiografia per esbrinar quines són les zones en les quals cal actuar amb major urgència i estudiar la fórmula per utilitzar les instal·lacions esportives educatives fora de l’horari lectiu .
La rehabilitació de la zona esportiva del Tossal així com la dotació d’unes mínimes infrastructures esportives per als barris són algunes de les prioritats a acometre. Al mateix temps pretenem canviar la política seguida pel govern del PP de cessió privada de la gestió de les instal·lacions esportives i de les condiciones d’esta cessió.
Lluitar contra la violència de gènere i en general contra l’exclusió social de les dones per mitjà de tot un conjunt de polítiques que incloguen, entre d’altres: protocols de coordinació en l’àmbit local entre totes les administracions i les entitats ciutadanes, polítiques preventives i plans específics de prevenció adreçats a les poblacions vulnerables, increment substancial dels equipaments i les cases d’acollida. Posar en marxa sense més dilacions el Centre Local de la Dona com a òrgan d’àmbit municipal, coordinat amb la resta d’administracions.
Alacant, ciutat moderna i mediterrània
Compromís amb una ciutat amb identitat i oberta al món
9-. La ciutat solidària. La ciutat Mediterrània
Impulsar la política de solidaritat i cooperació. Potenciar la xarxa d’entitats solidàries i el voluntariat. Activar una política d’agermanaments i acords d’amistat entre ciutats, especialment del Mediterrani, i impulsar l’agermanament internacional entre escoles, associacions veïnals i socials. Compromís de compres de l’administració municipal amb les xàrcies de comerç just. Destinació del 0’7, com a mínim, a projectes de cooperació amb el Tercer Món.
Fer d’Alacant la capital del Diàleg a la Mediterrània com a referent històric des del punt de vista migratori-laboral i turístic amb els països del nord d’Àfrica. Potenciar la Casa del Mediterrani com a entitat vinculada a la recerca de solucions als conflictes existents i la promoció del diàleg entre els diferents pobles i civilitzacions de la mediterrània. Treballar per ser la seu de la vinent Conferencia Euromediterrània, i per consolidar com àmbit de treball, gestió i execució dels projectes vagen sent considerats com a prioritats en les succesives Conferències.
Demanar des de la ciutat d’Alacant al Consell de la Generalitat l’articulació política de l’eix mediterrani com un espai europeu de relació preferent en matèria econòmica i geoestratègica, creant així un eix europeu meridional potent comprés entre la ciutat d’Alacant i la ciutat de Milà, amb capacitat de contrapés front a l’hegemonia continental d’altres eixos que funcionen en el marc de la Unió Europea. Així mateix, cal articular un front comú des de totes les instàncies de la societat alacantina per aconseguir integrar la ciutat d’Alacant entre les prioritats de l’Alta Velocitat ferroviària europea per a persones i mercaderies, que ens connecte amb tot el corredor mediterrani ibèric (des d’Algecires fins França) i el continent europeu.
10-. Recuperació i promoció de la identitat històrica i pròpia d’Alacant
Una ciutat amb cultura pròpia, canviar radicalment el menyspreu actual del govern municipal cap a la llengua i cultura pròpia d’Alacant. Fer visible el valencià en tots els àmbits públics de la societat. Rotulació bilingüe de tota la senyalització municipal. Impuls a l’ús del valencià en l’administració pública, donant exemple des dels càrrecs polítics actuals, on a dia de hui no comptem amb cap regidor/a de l’Ajuntament que use, ni que siga de forma mínima, la llengua històrica d’Alacant.
Potenciar l’oferta cultural en valencià, acabant així amb la decidida marginació de la llengua pròpia en este recinte cultural. Impulsar, fent-ho de manera coordinada amb la Cívica-Escola Valenciana, l’Observatori de la Llengua de la Universitat d’Alacant i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una sèrie de mesures tendents a recuperar els vincles afectius i la comprensió de la utilitat del valencià com element d’autoestima, modernització cultural i element de creació de riquesa material i immaterial, per part de les ciutadanes i ciutadans d’Alacant.
Revisió dels residus del passat dictatorial, referent als noms de carrers i institucions, així com reconèixer als qui van patir per causa de la dictadura i als qui van lluitar per la democràcia, el saber i la ciència. Dedicar un nom a la memòria de Miquel Grau, i acabar així amb un deute democràtic i simbòlic d’esta ciutat, i que ni els governs socialistes o populars han volgut solucionar.
11-. Alacant, ciutat i festes
El ritual festiu. Sens dubte el patrimoni festiu d’una ciutat esdevé un dels instruments més potents pel que fa a la seua projecció turística, així com un dels trets identitaris més importants pel que representa a la seua capacitat de mobilització ciutadana, promoció de l’associacionisme o generació de consensos simbòlics. La festa és, per tot el que mou al seu voltant, l’instrument de generació de cultura popular més arrelat a les nostres terres.
La cultura popular és visible en la nostra ciutat mitjançant les Festes de les Fogueres de Sant Joan, la Setmana Santa, els Moros i Cristians, Carnelstoltes, la Santa Faç o d’altres festivitats més arrelades a diferents barris. Tota esta tradició cultural popular significa un dels factors més importants de la cohesió social ciutadana, així com de la identitat cultural de la ciutat. Cal donar més suport a les activitats culturals realitzades al caliu de la tradició festiva: publicació de llibres, teatre. La festa popular també compta amb un altre element que la dota d’una importància máxima: la música. Fer de la festa l’espai de difusió de la música de banda, així com de les colles de dolçainers i tabaleters és un altre dels elements a promocionar des de la regidoria corresponent per tal d’alleugerir les despeses de les comissions festives.
Així mateix, el món de les Fogueres, de la mateixa manera que ha succeït en altres ciutats del nostre país, pot ser l’instrument més adeqüat per recuperar el joc de pilota, la Pilota Valenciana, que forma part també del patrimoni cultural de la nostra societat.
A més, s’ha de potenciar l’ús del valencià en les activitats festives tant de caràcter escrit com oral.
Així com passa amb altres ciutats de l’Estat, l’Ajuntament podria coorganitzar, amb la Universitat d’Alacant, una “Setmana de la Festa” en la qual des d’una perspectiva acadèmica i innovadora es podria analitzar anualment diferents festes o aspectes festius de la ciutat d’Alacant. Es tractaria de fer un seminari anual en torn de la cultura festiva popular des d’una vessant plural, que conjumine aspectes acadèmics, formatius, lúdics, pedagògics, que ens ensenyen a estimar més allò que ens és propi.
De la mateixa, manera l’Ajuntament no ha d’oblidar, tampoc en este apartat, la seua funció d’element d’ordenació de la ciutat, i ha de vetlar perquè els drets de la ciutadania al descans, a no patir sorolls indiscriminats i a la mobilitat estiguen conciliats amb la dinàmica d’activitats festives, posant especial dedicació durant els dies de Fogueres qué és quan la ciutat presenta una major transformació de la seua faç quotidiana.